• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

UN HOME SANT I SAVI

UN  HOME  SANT  I SAVI

vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .

De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.

El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 

Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .

No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.

Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè: 

- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.

- Mira que el camí és molt feixuc ...

- Tant se val! , Pujaré amb Vos,

Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...

Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...

Un gran crit se jois se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...

L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ... 

UN  HOME  SANT  I SAVI

vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .

De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.

El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 

Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .

No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.

Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè: 

- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.

- Mira que el camí és molt feixuc ...

- Tant se val! , Pujaré amb Vos,

Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...

Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...

Un gran crit se jois se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...

L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ...