• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

QUÈ ÉS LA SAVIESA ?

Sa 622-25 .

Us faré saber què és la saviesa i com va néixer

I no us amagaré els misteris secrets;

En seguiré les petjades des de que nasqué

I posaré en plena llum el seu coneixement.

No tingueu por, no em decantaré de la veritat.

Déu me’n guard , i, també de fer camí amb l’enveja que rosega

L’envejós: l’enveja que no té res de comú amb la saviesa.

Una multitud de savis és la salvació del món ,

I un rei assenyat dona consistència al poble.

Apreneu , doncs, com les meves paraules i en traureu profit

( potser capteniment assenyat del coneixement ...)

 

.....p e n s a m e n t s ........ ( La Vanguardia ).

-        Què ens ha deixat l’escola de Frankfurt ?.

-        La visió de l’escola com un camí doble : el de la dominació d’uns éssers sobre el altres el de l’aparent progrés de la humanitat com una inexorable marxa cap a la catàstrofe.

-        No sona gaire optimista...

-        Doncs avui té una lectura actual amb l’amenaça real de l’escalfament global i la destrucció del planeta , després d’haver-nos abandonat a la lògica de produir més i més fins a degradar l’ecosistema

-        I els de Frankfurt no veien possibilitat de rectificar ?.

-        Nega aquesta possibilitat; la humanitat tendeix a caure en una punció autodestructiva i es resigna a contemplar la nostra inevitable decadència amb una actitud crítica . Només troba allargament estètic, per exemple, en la música.

-        Per què eren tan pessimistes?.

-        En la seva època eren realistes. Havien patit la destrucció d’Europa una vegada ja en la Primera Guerra Mundial i veien com s’imposava el nazisme i intuïen l’HOLOCASUST. No tenien cap raó per a l’esperança.

-        Europa anava cap a la destrucció total.

-        I van haver de fugir de la Gestapo.

-        Walter Benjamin es va escapar dels nazis fins arribar al suïcidi a Port Bou . Però tot i així veu una possibilitat de redempció per el pebsament.

-        Doncs benvinguda sigui .

-        Podem salvar-nos si posem ordre en la nostra història i renunciem al principi únic del mercat , de la competició, de l’avarícia i de la lluita eterna per la dominació d’uns humans sobre els altres per guanyar sempre més i més ..

-        Substituint-lo per altres principis com el de la igualtat no només legal i formal, sinó social , és a dir la igualtat efectiva que ha permès el nostre progrés compartit i ha estat el nord de l’esquerra europea des de la Revolució Francesa.

-        Però la política és més confrontacional que mai .

-        VIVIM EN UN MÓN PREOSONER DELS PRESENT I SENSE PROJECIÓ DE FUTUR MÉS ENLLÀ DE LES PRÓXIMES ELECCIONS . i en canvi els reptes que val la pena que confrontem , com la construcció d’Europa i frenar el canvi climàtic exigeixen pensar a llarg termini.

                                                                     Enzo Traverso , filòsof de la història

                                                                     A Cornell. Obra: “Melancolia de la

                                                                    Izquierda “ - Resum                          

Arbres i individus: La Vanguardia 23 de gener de 2019 .

Hi ha qui, en veure un arbre, imagina com deuen ser de llargues les seves arrels. Hi ha qui davant el mateix arbre, es pregunta si les branques aguantarien que algú si podes penjar pel coll amb una corda. El primer s’interessa per la flor que advé , en el cas dels ametlles - o per la fulla que es panseix i que va mudant d´un verd xarolat a un coure trencadís – en el cas del meu arbre predilecte , un roure sense gaire distinció que creix en el camí que mena de Vilafranca al poble de les Cabanyes . El segon en canvi calcula la quantitat de llenya que se’n podria fer si se’l tallava . HI ha qui en topar amb un pollanc solitari voldria experimentar el que sent l’arbre ( en definitiva desitjaria ser arbre), durant uns quants segons : la pujada de la saba, la frisança del brot . el fred de l’escorça amb les glaçades. Hi ha qui, en una situació idèntica , s’acostaria al tronc i hi clavaria una puntada de peu i s’hi pixaria. HI HA QUI ENTEN TAN L’ARBRE QUE ES CAPAÇ D’ATALAIAR EL BOSC SENSE ALÇAR-SE UN PAM DE TERRA . Hi ha qui, davant els arbres que voldria BEN SEGUR reduir a serradures, està incapacitat per entendre la bellesa d’un bosc. Hi ha qui, com en el conte de MROZECK defensa l’arbre contra el que va a estampar-se més d’un cotxe....

                 Hi ha qui ..., som diferents , CADESCÚ ÉS CADESCÚ : No hi ha un motlle comú. SOM PERSONES, SOM INDIVIDUS, cadascú és UN. És ell . És irrepetible. ; és responsable d’ell mateix , de la seva vida, i dels fruits de la seva vida : ÉS AMO DELS SEUS VALORS, DELS SEUS PENSAMENTS I DELS SEUS SENTIMENTS...

Jo estimo   l’arbre :

                                                Es generós: dona ombra, fruits, aixopluc, companyia

                                                   Es depositari de molta bellesa, color, forma , poesia .

                                                   Dona: fruits ( molts d’ells riquíssims ) , llenya pel foc de

                                                   la llar, pel forn, fusta per mobles, per la construcció ...                

                                                   Es inspirador de poesia, d’ amistat, de amables converses

                                               I, SOBRE TOT DE REPÒS. Vora un arbre s’aturen les preses i fa                                    

                                               bo de enraonar amablement .

                                   Visca l’arbre !- No tot el que no són pessetes, són ...

També aquests dos arbres : “l’arbre-bellesa i vida” i “l’arbre-producte” ; l’espiritualitat i la matèria; els valors i el diners ,són els extrems en que podem situar la vida: A l’espaí del mig , entre Pinta i Valdemoro, hi som tots; una mica més a la dreta, una mica més a l’esquerra... – Som lliures , som humans amb coneixement i llibertat i ningú pot senyalar-nos el lloc : vet aquí el valor immens   de ser persones i per tant responsables de nosaltres mateixos. Tant de bo l’encertem tots: vulguem o no, som germans.

                                                                                                             Anna

 

Tant de bo tothom es pugui sentir arrelat al món com si fos un arbre amb el mateix respecte a la natura, al món, i a si mateix, i les mateixes ganes de créixer cap el cel i de viure.

                                                                                                           Isabel

 

Un altre pensament a la ombra d’un arbre d’un home que en plantava :

“ La majoria dels humans aprenem i estimem no pas mitjançant les abstraccions sinó a través de l’experiència , l’experiència del dolor i del plaer : som ens culturals , però sobre tot, ens biològics . I hauríem de ser conscients que la humanitat ha viscut durant milers d’anys amb contacte directe amb la naturalesa i que avui, en general, en vivim molt allunyats; els avenços tecnològics ens hi poden acostar però també allunyar- nos en definitivament . Aquest contacte és bàsic per a la nostra salut física i mental ; a les ciutats amb un bitllet de metro o de bus i als pobles a peu, s’hi arriba en un no res . I en molts parcs s’hi poden observar des de la flor més petita fins el cuc, la papallona i l’ocell. La descoberta de la natura ens ajuda a lluitar contra l’acceleració : caminar sense pressa, educar en la serenitat , la paciència i la contemplació, especialment als nens , el nostre futur , que hauran d’aprendre a conèixer-la per poder-la respectar : només així es podrà resoldre la crisi medio-ambiental actual. No n’hi ha prou amb el treball que si fa des de l’escola . Hi ha molts centres que van substituint el ciment per l’espai verd per establir-ne el contacte i per estimar-la : Tots ens hi hem d’involucrar.

Tornava a llegir fa uns dies un llibre meravellós per a totes les edats : “ l’home que plantava arbres”, de Joan Giono editat i reeditat en moltes llengües : ens conta la vida d’un pastor , que a la regió dels Alps de la Provença , es dedica tota la vida a plantar arbres , i que amb la seva perseverança convertirà el que eren erms , per l’acció de l’home , en unes valls boscoses : amb els arbres hi tornarà la vida : l’aigua, els animals i la gent que havia abandonat els pobles .l’ exemple, de aquest pastor, de humanitat i generositat amb una única dedicació: plantar llavors i plançons d’arbre !!!!!. Molt bona acció !!!. Gràcies .

 

 

 

ARA VE NADAL

ARA VE NADAL

MATEREM EL GALL

I A LA TIA PEPA

LI DAREM UN TALL..

Ja hi tornem a ser. Dies cíclics que van i venem al nostre calendari, ( a la nostra vida ? ) i que ens convoquen a fer-nos arribar una abraçada plena de bons desitjos, d’ afecte, de certa joia ...

No vull faltar a la cita.

Aquí estic per desitjar-vos el millor de la vida per tots i cada un dels nois i noies, ara ja homes i dones , que he tingut la sort d’anar-me trobant pel camí de l’escola i de l’amistat: Us estimo, voldria per a tots vosaltres el millor de la vida, el millor de l’amistat, el millor d’haver compartit un trosset del més ja llargs anys de vida.

Una abraçada per Nadal i per la vida.

                                                                                 Anna Masip i Canalda, mestre, amiga.  

UN HOME SANT I SAVI

UN  HOME  SANT  I SAVI

vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .

De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.

El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 

Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .

No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.

Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè: 

- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.

- Mira que el camí és molt feixuc ...

- Tant se val! , Pujaré amb Vos,

Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...

Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...

Un gran crit se jois se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...

L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ... 

Llegeix més:UN HOME SANT I SAVI